RECURSOS
Explora els nostres temes per obtenir més informació sobre els psicodèlics
ESTUDIS CIENTÍFICS SOBRE PSICODÈLICS >
ESTUDIS CIENTÍFICS SOBRE TERÀPIES ASSISTIDES PER PSICODÈLIA >
QUÈ SÓN LES SUBSTÀNCIES PSICODÈLIQUES >
SEGURETAT DE LES SUBSTÀNCIES PSICODÈLIQUES >
ESTATUS LEGAL I SUBSTÀNCIES PSICODÈLIQUES >
HISTÒRIA DELS PSICODÈLICS A EUROPA >
Explora les preguntes més freqüents sobre psicodèlics i teràpies assistides per psicodèlics
1. Els psicodèlics són substàncies perilloses?
Segons una anàlisi realitzada pel professor David Nutt i el seu equip de l’Imperial College de Londres (Regne Unit), els psicodèlics es troben entre les substàncies psicoactives més segures, a diferència de l’alcohol, que va ser identificat com la substància més nociva per la seva anàlisi.
2. Els psicodèlics són addictius?
Tot i que hi ha una idea errònia comuna que associa els psicodèlics amb substàncies d’abús, totes les troballes de la recerca coincideixen que els psicodèlics no són addictius. De fet, múltiples assajos clínics han estat explorant el potencial de les drogues psicodèliques combinades amb suport psicològic o psicoteràpia per tractar l’abús de substàncies, inclosos els trastorns per consum de tabac i alcohol. Tanmateix, la ketamina, un anestèsic i també un psicodèlic no clàssic, té un potencial altament addictiu que es pot desenvolupar amb un ús recreatiu freqüent.
3. Quina diferència hi ha entre la teràpia clàssica sense psicodèlics i la teràpia assistida per psicodèlics (TAP)?
La principal diferència entre la teràpia tradicional i la teràpia assistida per psicodèlics (PAT) rau en l’ús de psicodèlics com a eina per facilitar el procés terapèutic. Això implica tres passos: la preparació , abans de la sessió de teràpia assistida per psicodèlics, on els terapeutes ajuden els pacients a establir intencions i a generar confiança; la sessió psicodèlica , on s’administra la substància psicodèlica al pacient, que experimenta estats alterats de consciència, sota supervisió; i la integració , on les idees obtingudes de l’experiència es processen a través de la teràpia per promoure un canvi impactant i durador. L’escenari i els entorns són dos aspectes fonamentals a tenir en compte per a la PAT: l’escenari és la mentalitat del pacient, incloent-hi les seves emocions, expectatives i preparació mental abans de la sessió; els entorns es refereixen a l’entorn físic i social on té lloc la teràpia, que ha de ser segur, còmode i afavorir la introspecció.
4. La teràpia psicodèlica és només una moda de la Nova Era?
Durant segles, els psicodèlics han estat profundament arrelats en les pràctiques curatives i les cerimònies espirituals de les cultures indígenes. Tanmateix, el seu ús i la seva recerca es van veure reduïts en gran mesura després de la seva prohibició a finals dels anys seixanta, quan s’havien utilitzat àmpliament en el tractament de malalties psiquiàtriques. Avui dia, la recerca contemporània està reavivant l’interès pel seu potencial terapèutic, proporcionant proves creixents de la seva eficàcia en el tractament de malalties com la depressió, el trastorn d’estrès posttraumàtic, l’addicció i l’ansietat.
Tot i que una idea errònia comuna associa els psicodèlics amb substàncies d’abús, els resultats de la investigació indiquen que generalment no són addictius en entorns clínics. De fet, múltiples assajos clínics han estat explorant el potencial de les drogues psicodèliques combinades amb suport psicològic o psicoteràpia per tractar l’abús de substàncies, inclosos els trastorns per consum de tabac i alcohol. Tanmateix, la ketamina, un anestèsic i també un psicodèlic no clàssic, té un potencial altament addictiu que es pot desenvolupar amb un ús recreatiu freqüent.
5. Són comunes les sobredosis amb psicodèlics?
Les sobredosis de psicodèlics clàssics (per exemple, psilocibina, LSD) són poc freqüents i normalment només es produeixen quan s’utilitzen en combinació amb altres substàncies o en dosis extremadament altes. Tot i que aquestes substàncies generalment tenen un ampli marge de seguretat, l’ús responsable i una supervisió adequada són crucials per reduir els riscos potencials. La psilocibina, per exemple, té un índex terapèutic alt, amb una dosi terapèutica de 15 a 30 mg i una dosi letal de 6 g, que és 500 vegades més gran que la dosi terapèutica.
6. Com afecten les substàncies psicodèliques el cervell humà durant un viatge?
Diverses substàncies psicodèliques indueixen estats alterats de consciència, però podem esmentar els principals efectes que totes semblen compartir. El cervell humà, afectat pels psicodèlics, mostra un grau molt més alt de connectivitat entre centres cerebrals prèviament no connectats o amb prou feines connectats; això tendeix a millorar la percepció visual, la sinestèsia, la creativitat i el processament emocional. A més, els psicodèlics tenen un efecte profund sobre com el cervell humà experimenta el Jo o l’Ego i les seves emocions, de vegades conduint a la sensació de ser “un amb l’univers”.
7. Quins són els efectes beneficiosos duradors més importants dels psicodèlics sobre el cervell i el benestar humans?
Es va demostrar que els psicodèlics tenien un efecte beneficiós sobre el cervell humà millorant la seva neuroplasticitat i reconnectant certes vies neuronals, específicament implicades en el processament emocional del trauma, la depressió, l’ansietat i els símptomes del TEPT. Amb el marc clínic correcte, es va demostrar que els psicodèlics milloren la resistència a l’estrès, l’estabilitat emocional i la perspectiva de la vida, així com alleugen els símptomes de les afeccions mentals esmentades anteriorment.
8. Quines són les similituds i diferències entre els viatges psicodèlics i pràctiques com la meditació i els estats alterats de consciència?
Els psicodèlics de vegades s’anomenen “drecera” als estats de consciència associats amb el despertar espiritual i les pràctiques a llarg termini de diverses formes de meditació. Les similituds inclouen un funcionament cognitiu millorat, resiliència emocional, benestar psicològic i creativitat. La principal diferència és que els psicodèlics, amb la configuració adequada, són capaços de desencadenar certs processos al cervell sense una pràctica mental llarga i dedicada, oferint la possibilitat d’aconseguir avenços cognitius i espirituals que podrien trigar anys amb les pràctiques de meditació tradicionals.
9. Els efectes a llarg termini dels psicodèlics són beneficiosos o perjudicials?
Investigacions recents sobre els efectes a llarg termini de les substàncies psicodèliques indiquen que el seu ús supervisat, juntament amb el marc de suport esmentat anteriorment, podria tenir efectes beneficiosos duradors. Tanmateix, s’ha descobert que l’ús d’aquestes substàncies en certes poblacions petites provoca efectes secundaris prolongats, especialment quan es prenen en entorns no supervisats. Actualment s’estan duent a terme estudis sobre els efectes a llarg termini dels psicodèlics per explorar més a fons aquest tema.
